Arguments i no tan arguments – Fal·làcies (part I)

VALENCIÀ/CATALÀ

Com bé vam indicar en la primera entrada publicada en l’apartat de filosofia d’aquest blog, dins del món dels arguments trobem també les fal·làcies. Però, en aquest punt ens surt la qüestió de que és certament una fal·làcia. Una possible definició de fal·làcia seria la següent: Una fal·làcia és argument que conté un error inferencial que viola un o més criteris de bona argumentació. Dit en altres paraules, podríem dir que una fal·làcia és un argument dolent, és a dir, que no segueix, com a mínim un, dels criteris que possibiliten que un argument siga bo. Cal tenir en compte que una fal·làcia no és igual a una paradoxa.

Dins de les fal·làcies podem identificar de dos tipus, les formals i les informals. En aquesta sèrie d’entrades ens centrarem únicament en el segon grup, és a dir, en les informals. Les fal·làcies informals són aquelles que tenen errors inferencials independentment de la validesa de l’argument. Podem dir, doncs, que típicament quan un argument es fal·laç informalment, aquest també és invàlid. Però cal tenir compte amb açò, ja que, les fal·làcies informals poden ser, també, arguments vàlids. De les fal·làcies informals podem dir també que tenen aparença d’argument correcte i, amés,  reflecteixen patrons de raonament que trobem en els usos ordinaris del llenguatge. Concretant més, podem dir que les fal·làcies informals es produeixen a causa de confusions de contingut.

Dins de les fal·làcies informals destaquem els tres tipus principals d’aquestes. Aquests tipus són: les fal·làcies d’ambigüitat, que són en les que ens centrarem avui; les fal·làcies de rellevància; i les fal·làcies de suficiència. Tant les fal·làcies de rellevància com les de suficiència les veurem més avant.

Pel que fa a les fal·làcies d’ambigüitat. Aquestes apareixen quan es manipula el llenguatge que es fa servir a l’argument per tal de provocar l’error. Normalment, inclouen usos imprecisos de certs termes.

Dins de les fal·làcies d’ambigüitat trobem la fal·làcia d’equivocació i la fal·làcia de vaguetat. Pel que fa a la fal·làcia d’equivocació, aquesta es produeix quan en el mateix argument es fa servir un terme amb dues accepcions diferents. Un possible exemple d’una fal·làcia d’equivocació seria el següent:

“Tots els rucs tenen les orelles llargues. Joan és ruc. Llavors, Joan té les orelles llargues.”

En canvi, pel que fa a la fal·làcia de vaguetat, aquest tipus de fal·làcia està formada per arguments que semblen vàlids degut a la imprecisió de les seves premisses. Un possible exemple d’aquesta fal·làcia seria el següent:

“Una persona que mai ha pilotat un avió és un pilot inexpert. Si un pilot inexpert pilota per un hora segueix sent inexpert. El mateix ocorrerà encara que pilote dos, o tres, o més. Per tant, tots els pilots són inexperts. Millor no viatges en avió.

Aquesta seria la primera part d’una mena d’introducció al món de l’argumentació i de les fal·làcies, la qual anirem ampliant en un futur. Considere que es millor fer-ho així, és a dir, dividir en tres entrades aquest tema perquè és un tema extens, i a més és prou dens. Per tant, aquesta seria la primera de les tres entrades sobre fal·làcies informals.

CASTELLANO

Como bien se indicó en la primera entrada publicada en el apartado de filosofía de este blog, dentro del mundo de los argumentos encontramos también las falacias. Pero, en este punto nos sale la cuestión de que es ciertamente una falacia. Una posible definición de falacia sería la siguiente: Una falacia es argumento que contiene un error inferencial que viola uno o más criterios de buena argumentación. Dicho en otras palabras, podríamos decir que una falacia es un argumento malo, es decir, que no sigue, al menos uno, de los criterios que posibilitan que un argumento sea bueno. Hay que tener en cuenta que una falacia no es igual a una paradoja.

Dentro de las falacias podemos identificar de dos tipos, las formales y las informales. En esta serie de entradas nos centraremos únicamente en el segundo grupo, es decir, en las informales. Las falacias informales son aquellas que tienen errores inferenciales independientemente de la validez del argumento. Podemos decir, pues, que típicamente cuando un argumento se falaz informalmente, este también es inválido. Pero hay que tener cuidado con esto, ya que, las falacias informales pueden ser, también, argumentos válidos. De las falacias informales podemos decir también que tienen apariencia de argumento correcto y, además, reflejan patrones de razonamiento que encontramos en los usos ordinarios del lenguaje. Concretando más, podemos decir que las falacias informales se producen debido a confusiones de contenido.

Dentro de las falacias informales destacamos los tres tipos principales de estas. Estos tipos son: las falacias de ambigüedad, que son en las que nos centraremos hoy; las falacias de relevancia; y las falacias de suficiencia. Tanto las falacias de relevancia como las de suficiencia las veremos más adelante.

En cuanto a las falacias de ambigüedad. Estas aparecen cuando se manipula el lenguaje que se utiliza en el argumento para provocar el error. Normalmente, incluyen usos imprecisos de ciertos términos.

Dentro de las falacias de ambigüedad encontramos la falacia de equivocación y la falacia de vaguedad. En cuanto a la falacia de equivocación, ésta se produce cuando en el mismo argumento se usa un término con dos acepciones diferentes. Un posible ejemplo de una falacia de equivocación sería el siguiente:

“Todos los burros tienen las orejas largas. Juan es burro. Por tanto, Juan tiene las orejas largas. “

En cambio, con respecto a la falacia de vaguedad, este tipo de falacia está formada por argumentos que parecen válidos debido a la imprecisión de sus premisas. Un posible ejemplo de esta falacia sería el siguiente:

“Una persona que nunca ha pilotado un avión es un piloto inexperto. Si un piloto inexperto balón por un tiempo sigue siendo inexperto. Lo mismo ocurrirá, aunque pilote dos, o tres, o más. Por lo tanto, todos los pilotos son inexpertos. Mejor no viajes en avión.

Esta sería la primera parte de una especie de introducción al mundo de la argumentación y de las falacias, la cual iremos ampliando en un futuro. Considero que es mejor hacerlo así, es decir, dividir en tres entradas este tema porque es un tema extenso, y además bastante denso. Por lo tanto, esta sería la primera de las tres entradas sobre falacias informales.



SUSCRÍBETE Y HAZNOS FELICES :))

Per a promoure la cultura i la informació comprovada, subscriu-te per 0,50 € al mes. Rebràs el contingut en la teua safata d’entrada (al correu electrònic) i ens faràs molt feliços.

Para promover la cultura y la información comprobada, suscríbete por 0,50 € al mes. Recibirás el contenido en tu bandeja de entrada (en el correo electrónico) y nos harás muy felices.

Si pel contrari no vols aportar cap quantitat de diners, pots rebre el contingut en la teua safata d’entrada d’igual manera subscrivin-te gratuïtament!

Si por el contrario no quieres aportar ninguna cantidad de dinero, ¡puedes recibir el contenido en tu bandeja de entrada de igual manera suscribiéndote gratuitamente!

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s